L’OBRA DE VICTÒRIA PUJADAS: UN REFLEX CRÍTIC DE LA SOCIETAT ACTUAL.
Victòria Pujades. Rescata de l’oblit, del no res imatges publicitàries; unes figures, uns colors que han perdut llur significat original i els hi proporciona unes noves dimensions semàntiques. L’artista en aquest cas, és un creador de noves vides, és un demiurg femení que, emportada per la passió, crea un conjunt de significats nous que fan reviure les imatges obsoletes.
Victòria Pujades treballa amb l’espai, com tot artista, i amb el temps en realitzar la seva obra vivificant. Llavors, les imatges que havien estat oblidades, en adquirir nous significats i en radicalitzar la seva categoria estètica, tindran una vigència indeterminada. El treball que fa l’artista sobre el temps constitueix una dimensió important que impulsa les emocions estètiques.
(Resum del comentari entorn l’exposició “A través del mirall”)
Jordi Berrio
Doctor en Filosofia,
professor de Teoria de la Comunicació
de la Universitat Autònoma de Barcelona
Josep M. Cadena
El Periodico
El Periodico
...ha assolit una gairebé daurada maduresa, gràcies a un do innat que fa que qualsevol cosa que toqui ho converteixi en vera poesia.
Romà Vallès
Sus personajes se conjugan, se constrastan, se equilibran, se enfrentan, se pisan y se arrebatan el espacio formando líneas muy puras, cuadrados y rectángulos que pueden representar un cuerpo, una cabeza... qué más da!, no es preciso ver cuando el contenido está latente.
M. José Más
Revista Marte
Revista Marte
J. Julio
Revista Gal Art
Revista Gal Art
Josep M. Cadena
El Periódico
El Periódico
Podia des del principi haver explotat amb una certa elegància una pintura d’èxit fàcil i haver continuat per aquest camí força temps com així ho confirma el gran nombre de premis que ha guanyat en certàmens i concursos de pintura ràpida, sense buscar-se més complicacions a la seva carrera. Però el cert es que
Avui
Pensem que això es l’autentica pintura, sols així es pot “fer visible allò que és invisible”, fer veure a l’espectador les lleis universals que no son enlloc però que es troben a tot arreu.
Romà Vallès
Presentació de l’exposició Miratges
Bajo el título de” Teoría del Angels Presentació de l’exposició Miratges
Victòria Pujadas nos acerca en esta muestra a un mundo personal de sensaciones que tiene la especial virtud de provocar la afluencia de nuestros mundos mágicos intuidos y soñados. De contenido y matizado color, la “Teoria dels Àngels
Francesc Miralles
La Vanguardia
El negre i el daurat semblen imprescindibles en el treball de V. Pujadas. Les pintures són plenes de volum, hi ha superfícies esgrafiades amb cal•ligrafia, degoteig de pintura i una iconografia molt propera als treballs de l’aragonès Antonio Saura, quan feia les seves crucifixions.
Dels marcs de Victòria surten punxes, restes d’un naufragi previ amagat darrera els quadres fets amb vells mobles desmuntats. Les punxes que brollen dels extrems del quadres són la continuació lògica del tema pintat en el seu interior, de manera que res és gratuït.
Una formidable creu formada per nou petits quadres de 40x25 escenifica definitivament la influència de Saura. En algunes peces pintades sobre caixes de fruita es veu la recerca formal dels elements més pobres per fer quadres que seran - si hi ha sort- els nous ídols de l’època post industrial.
De tant en tant una tela ens recorda que estem contemplant una exposició de quadres, però
La planta superior acull teles de gran format de presentació plenament pictòrica. La sala interior presenta una gran tela amb “collage” i força color, més enllà del permanent negre de la resta. L’acompanyen sis peces de format quadrat interessants, pintures sobre teles que després han estat clavades al bastidor amb una certa aparença provisional. Aquest atipisme en la presentació no aspira a ser el tema principal, sinó que demostra que una obra té interès i força quan en té, i llavors la presentació és un afegit o una nosa, però mai el tema central. En el cas d’aquestes peces, la tensió de les teles tibants afegeix tensió a la tensió de formes i colors que la pintura té.
La obra de Victòria no es pot qualificar de abstracte en un sentit tradicional a la manera occidental, sinó de pintura gestual de bona composició i equilibri.
L’ús del negre és un negatiu: tapa enlloc de pintar, i oculta allò que la pintora ha decidit eliminar. Tal vegada s’amaga la voluntat de treure allò que molesta per deixar l’essencial.
Diari el 9 Nou
(entorn, l’exposició “Teoria dels Àngels1"