INAUGURACIÓ A CA L ANTIGA
a càrrec de Jordi Pericot
moltes gràcies!!!
i naturalment a tots tots els assistents,
sense vosaltres no és el mateix!!!
 | |
|
 |
| presentació Antilògica /Foto: Jose Antonio Sancho |
 |
| presentació Antilògica /Foto: Georgina |
sense vosaltres no és el mateix!!!
 |
| durant la inauguració/ Foto: Lors |
 |
| durant la inauguració/ Foto: Geor |
Victòria Pujadas és una persona que sempre ha viscut i estimat en present. Com diu ella, la realitat és un present atemporal on tot es pot fer i realitzar... fins i tot el futur.
No ens ha de sorprendre, doncs, que per
V.P. la proposta de realitzar una exposició “antològica” li
provoqui una incomoditat conceptual difícil d’assimilar.
Fer una antològica és enfrontar-se a
un nou oxímoron en la mesura que pretén l’impossible :
fixar el passat i portar-lo al present.
Aquest rebuig a la idea d’una mostra
antològica l’expressa clarament quan diu: Sempre m’ha
interessat més el que puc fer, que el que ja he fet, molt més el
futur que el passat, però és en el present on tot es realitza , mai
hem fet res que no sigui en “aquest moment”.
Però si analitzem més detingudament la
paraula “antològic, i ens atenem als seus orígens etimològics,
veurem que no té el malèfic sentit que li atribueix V.P. L’adjectiu
antològic ve del substantiu antologia (ánthos = flors i lógien=
recollir,escollir), és a dir, recollir les millors flors
per fer-ne un ostentós i atractiu ram o jardinera.
De ser així, crec que en el fructífer
camp artístic de la Victòris, no hi manquen mèrits ni qualitats
per poder escollir i fer-nos-en partícips d’un gran ram de flors.
Una possible mostra antològica de la seva obra serà sempre molt ben
rebuda i admirada.
És cert que, amb el pas del temps
i per extensió, l’adjectiu antològic ha pres un significat
retrospectiu que, pel que sembla , és el que provoca una
irreprimible al·lèrgia a la Victòria.
Com sortir-se’n ? Des de la lògica de
l’oxímor, molt afí al pensament de V.P, la solució no podia ser
altre que portar novament la contrària. Si no pot ser antològic,
afirma de manera contundent, serà antilògic!.
Aquí ens ofereix un nou terme,
antilògic. Una opció, en veritat molt més arriscada
i compromesa que l’anterior. Antilògic, format per anti =
contrari, oposat i lògic= forma de pensament en la recerca de
criteris de veritat. És a dir i a primera vista, Victòria sembla
oposar-se a qualsevol forma de pensament que permeti establir
principis que portin cap el coneixement de la veritat.
Com és possible, em pregunto, que
Victòria ens inviti a rebutjar qualsevol recerca que ens apropi a la
veritat? Serà que, amb el seu anhel d’experimentar nous oxímorons
ens porta a cercar la mentida?. No, en absolut, el que Victòria
Pujades ens vol dir amb el terme antilògic és que a la
veritat s’hi pot arribar per molts altres camins, no únicament
pels que marca la lògica dels fets.
La lògica s’ocupa del fets factuals per inferir-ne, deductivament o inductivament, criteris de veritat. Però aquesta veritat científica, provinent de l’anàlisi de fets factuals, no és l’única veritat que condiciona el nostre comportament cultural.
El concepte de veritat esdevé molt més
complex si el situem dins l’àmbit de l’art. Hi ha criteris de
veritat que provenen de l’experiència dels fets viscuts i
experimentats. És a dir, una antilògica que, per oposició a la
lògica, analitza els fets contaminats per la ment. Una
anltilògica que ens porta a establir criteris de veritat
emocional. Una veritat emocional sorgida de
l’experiència dels fets viscuts.
I en aquest sentit, i anant una mica més
enllà, podríem preguntar-nos si es possible aprehendre fets no
experimentats, no viscuts... és a dir no contaminats per la ment? És
possible exposar un fet sense ser prèviament experimentat ni
viscut?
Evidentment, no és el moment de donar
resposta a tant complexa pregunta, però sí afirmar que aquest és
l’objectiu de l’art: establir lleis, principis i models que ens
permetin obtenir criteris de veritat emotiva. Si,
una veritat interpretada, certament subjectiva però que genera
empatia, cohesió i solidaritat.
Un nou rol que s’imposa Victòria
Pujadas amb aquesta proposta antilògica: establir i oferir-nos
models orientatius de veritat emotiva.
Jordi Pericot
Octubre, 2019
 |
| foto: Jose Antonio Sancho |
 |
| foto: Jose Antonio Sancho |
 |
| foto: Geor |
No hay comentarios:
Publicar un comentario